Un cop de cap, siusplau

Fa uns pocs dies que els mitjans locals i comarcals donaven la notícia que les bótes de Malvasia del celler de l’Hospital eren traslladades fora del nostre terme municipal i malgrat que els responsables asseguraven que tan aviat com sigui possible aquestes tornarien al seu lloc, ha sigut inevitable que els llums d’alarma s’encenguesin entre els sitgetans.

Els sitgetans pel que fa a la Malvasia durant, gairebé, 100 anys amb les glòries  hem oblidat les memòries, amb honroses exepcions com la tasca que va fer Josep Robert i Mestre i alguns pocs més. Malauradament per al nostre vi, Sitges comta amb més d’un símbol d’identitat on els vilatans ens agafem quan ens fa falta. A més a més la vitalitat socio-cultural de la vila és tanta, que sen’s fa difícil poder ajustar les nostres agendes amb la gran quantitat d’activitats que tenim cada cap de setmana.

Aquest context ha permés que oblidem la història i el pasat gloriòs i que la decadència de la Malvasia comportès la seva quasi total extinció com a varietat als anys vuitanta del segle XX. Pel camí hem perdut la cultura vinícola que tenien els nostres avantpasats i fins i tot ha fet que tots desconeguesim l’actual situació i conseqüentment ens sorprengués la notícia que he comentat al principi d’aquest article.

Coincidint amb l’arribada d’Slow Food a les nostres comarques el mòn del vi ha viscut un ressorgiment que ha provocat un bon posicionament internacional de diferents zones vinícoles de casa nostra, el turisme també s’ha vist beneficiat, creant unes sinèrgies que han afavorit un teixit econòmic, anys enrera inexistent. Els productes alimentaris locals viuen un moment de bon prestigi i fins i tot la nostra malvasia de Sitges, com a varietat ampelogràfica ja no està en risc d’extinció, gràcies a molts cellers del Gran Penedès que l’han plantat i ja elaboren vins portant arreu el nom de la nostra vila. Malauradament vivim aquest moment amb molta pasivitat desde el bressol. Mentre Sitges hauria de liderar aquest renaixement, tots els seus governants de l’etapa democràtica han ignorat la realitat i no han pres les decisions polítiques necessàries que permetesin disposar  dels mitjans per tal que els tècnics poguessin elaborar vins sitgetans com s’escau al segle XXI.

Podem afirmar que la Malvasia mai ha estat una prioritat per als polítics, mentre veiem passar trens que permetrien mostrar al mòn un llegat singular, en forma de producte gastronòmic i en un poble turístic. Més d’un cop he vist les cares de sorpresa i admiració, de periodistes o turistes en veure vinyes envoltades d’edificis (en el cas de les del mateix Hospital) o d’urbanitzacions, amb el mar de fons (en el cas de les d’Aiguadolç). Tenim un tresor potencial i penso que, en general, no ens adonem.

Quan comprem o venem malvasia falsa amb l’argument del preu, ho posem més difícil a l’Hospital per tal de fer més rendible la seva tasca. Quan s’organitzen jornades amb la Malvasia de Sitges com a protagonista i només participen “quatre” bars i restaurants, en una vila on n’hi ha més de dos-cents, demostrem que les nostres empresses no s’impliquen amb la tasca

En una situació ideal tindriem un centre d’interpretació de la Malvasia al matéix Hospital, en l’antic celler on els escolars, els turistes o els sitgetans en general coneguesin l’elaboració dels vins, la seva història i es comparesin amb d’altres de tot el mòn. En una situació ideal, l’Hospital continuaria elaborant vins controlant completament la traçabilitat, desde la vinya fins l’envasat en ampolla, encara que fos fora del nostre terme municipal. En una situació ideal la Malvasia dolça seria un vi i no una mistel.la i els sitgetans la valorariem com es mereix, interessant-nos per com s’elabora, quina situació té i sobretot, fent de prescriptors d’un dels nostres símbols més importants de Sitges.